SIP - Session Initiation Protocol

SIP, o Session Initiation Protocol és un protocol de control i senyalització utilitzat majoritàriament en els sistemes de Telefonia IP, que va ser desenvolupat per l'IETF (RFC 3261). L’esmenta’t protocol permet crear, modificar i finalitzar sessions multimèdia amb un o més participants i les seves majors avantatges recauen en la seva simplicitat i consistència.

Fins a la data, existien múltiples protocols de senyalització tals com el H.323 de l'ITU, el SCCP de Cisco, o el MGCP, però sembla que a poc a poc SIP està guanyant la batalla de l'estàndard: Cisco està progressivament adoptant SIP com protocol en els seus sistemes de telefonia IP en detriment de H.323 i SCCP, Microsoft ha escollit SIP com protocol per al seu nou OCS (Office Communication Server), i els operadors (de mòbil i fix) també estan implantant SIP dins de la seva estratègia de convergència, aprofitant d'aquesta manera l'escalabilitat i interoperabilitat que ens proporciona el protocol SIP.

Funcions SIP

El protocol SIP actua de forma transparent, permetent el mapatge de noms i la redirecció de serveis oferint així la implementació de la IN (Intelligent Network) de la PSTN o RTC.

Per aconseguir els serveis de la IN el protocol SIP disposa de diferents funcions. A continuació s'enumeren les més importants:

• Localització d'usuaris (SIP proporciona suport per a la mobilitat).
• Capacitats d'usuari (SIP permet la negociació de paràmetres).
• Disponibilitat de l'usuari.
• Establiment i manteniment d'una sessió.

En definitiva, el protocol SIP permet la interacció entre dispositius, cosa que s'aconsegueix amb diferents tipus de missatges propis del protocol que abasta aquesta secció. Els esmentats missatges proporcionen capacitats per registrar i/o convidar un usuari a una sessió, negociar els paràmetres d'una sessió, establir una comunicació entre dos a més dispositius i, finalment, finalitzar sessions.

Beneficis del protocol SIP front altres protocols

En l'actualitat, els protocols més utilitzats en ToIP són tres: SIP, H.323 i IAX2.

H.323 és un estàndard de l'ITU que proveeix especificacions per a ordinadors, sistemes i serveis multimèdia per xarxes que no proveeixen QoS (qualitat de servei). Com a principals característiques de H.323 tenim:

• Implementa QoS de forma interna.
• Control de conferències.

IAX2 (inter Asterisk eXchange) és un protocol creat i estandarditzat per Asterisk. Unes de les seves principals característiques són: Mitja i senyalització viatgen al mateix flux de dades.

• Trunking
• Xifrat de dades

Un dels avantatges d'aquest protocol és que en enviar el "streaming" i la senyalització pel mateix flux de dades, s'eviten problemes derivats del NAT. Així doncs, no és necessari obrir rangs de ports per al tràfic RTP. Finalment, IAX2 ens permet fer trunking de manera que podem enviar diverses converses pel mateix flux, la qual cosa suposa un important estalvi d'ample de banda.

Finalment, vegem què fa de SIP un protocol cada dia més sòlid. Aspectes importants referents a l’esmenta’t protocol s'enumeren com segueix:

• El control de trucades és stateless o sense estat, i proporciona escalabilitat entre els dispositius telefònics i els servidors.
• SIP necessita menys cicles de CPU per generar missatges de senyalització de manera que un servidor podrà manejar més transaccions.
• Una trucada SIP és independent de l'existència d'una connexió a la capa de transport.
• SIP suporta autenticació del que truca  i trucat mitjançant mecanismes HTTP.
• Autenticació, criptogràfica i encriptació són suportats salt a salt per SSL/TSL però SIP pot utilitzar qualsevol capa de transport o qualsevol mecanisme de seguretat de HTTP, com a SSH o S-HTTP.
• Un proxy SIP pot controlar la senyalització de la trucada i pot bifurcar-se a qualsevol nombre de dispositius simultàniament.

 En definitiva, veiem que SIP és un protocol amb una gran escalabilitat, modular i molt apte per convertir-se en el futur immediat del ToIP.

Arquitectura SIP

L'estàndard defineix diversos components SIP i hi ha diverses formes d'implementar-los en un sistema de control de trucades.

• Servidors User Agent
• Proxies
• Registrars
• Redirect
• Location

Sovint, aquests elements són entitats lògiques que s'ubiquen totes juntes per aconseguir una major velocitat de processament que dependrà al seu torn d'una bona configuració.

Normalment els UA són una aplicació a l'ordinador de l'usuari, encara que de vegades els UA també poden ser telèfons mòbils, PSTN gateways, una PDA, etc.

Més informació a:

IETF: http://www.ietf.org/rfc/rfc3261.txt
Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Session_Initiation_Protocol